Ets tu
S'escampa la boira quan de rera l'horitzó del meu pensament apareixen els teus ullets, quan la tramuntana em regala tots els petons que has llençat a l'aire amb el meu nom. Ets la flor d'un jardí ple de somnis dolços, l'aigua d'un riu de sentiments bategants que no s'asseca mai, que corre sense parar. Aixeco el cap quan cau la nit sobre mi, i et veig penjada del mantell fosc del cel, il·luminant la meva esperança, encenent la meva passió com si de la flama d'un foc etern es tractés. Necessito la teva pell per fer-ne un desert on perdre'm, i trobar tresors amagats que aguardes per mi.
2 comentarios
irene -
rakel -