Bocins de tu
S’aixeca el pols que cobria vells records, s’obren els pétals d’una flor plena de nèctar, d’aromes mig oblidats que ens inunden els pulmons un altre cop. Descobrim petits tresors oberts amb la clau de la paraula clau, de l’imatge de l’instant on el batec s’accelerava, on l’espurna de la felicitat prenia foc a la soletat i omplia l’horitzó d’il·lusions i somnis per començar. Torna la melodia d’aquelles cançons que sempre han estat esperant ser retrobades, el somrís de l’innocència i l’esperança, i comença un nou dia al costat de tot allò que ara ha tornat.
1 comentario
ester -